World Press Photo 2015 al CCCB

Avui 14/11/2015 visita a l’exposició del World Press Photo 2015.
Pera mi, el segon premi és la millor, la imatge aèria d’una embarcació plena d’immigrants mirant, amb un somriure a la boca, cap al cel, cap al fotògraf. Es poden veure un parell de nadons, els pares dels quals els aixequen cap a l’aire per tal que els puguem veure.
Potser més esfereïdores són la sèrie de fotos sobre l’Ebola, amb un malalt terminal, delirant amb els ulls fora de les òrbites i fugint de l’hospital.
Les de l’accident d’avió vol MH17 a Ucraïna, amb el cos d’un passatger mort encara lligat a la cadira de l’avió, caigut en mig d’un camp de blat, o un altre cos carbonitzat que ha travessat els sostre d’una casa.
La serie d’imatges d’una execució a Iran on la mare de la víctima perdona la vida a l’assassí, ja amb la corda al coll, amb una bufetada simbòlica.
Un orangutan a una taula d’operacions. Talment humà.
Una comunitat al sud de Florida, on viuen cent delinqüents sexuals aïllats de la resta de la població.
Un immigrant amagant-se de la Guàrdia Civil sota un cotxe a Melilla.

Però la història que més m’ha impactat és la retratada per Darcy Padilla, primer premi projecte de llarg termini.

Amor de família 1993 -2014És la història de la Julie i també de la seva filla Elyssa, filla de la seva segona parella, en Jason, noi del qual en varen abusar quan era un infant i que va viure uns anys exercint la prostitució. Julie va tindre la seva primera filla amb 21 anys quan ja era seropositiva i abusava de les drogues. Julie va morir de càncer el 2010 i Darcy va seguir retratant al que quedava de la família. La filla de tots dos, l’Elyssa mai ha tingut una criança ordenada ni una rutina, sempre han estat canviant de casa. El seu pare, en Jason, va ser condemnat el 2012 per abusos a una menor. El més pertorbador per a mi és que la Elyssa, amb 5 anys i sense cap culpa, ja està condemnada, si ningú l’ajuda, a patir una vida desordenada i plena de problemes psiquiàtrics, econòmics i emocionals. Veure com la misèria i el patiment es transmeten d’una generació a l’altre determinant el destí de les persones sense que aquestes puguin fer pràcticament res per canviar-ho, m’omple de tristesa i d’un sentiment d’injustícia molt profund.

Aquí podeu llegir tota la història de la Julie, en Jason i la Elyssa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s